Segundo domingo de primavera y, encima con cambio de hora. Sueño. Una hora dormida menos en el cuerpo y secuelas de resaca en algunos de los beteteros florideños. Algunos ni se presentaron. Que quede claro que pasamos lista y ya teneis una cruz los que no hicieron acto de presencia. Buscaros una buena excusa, jejejejeje...
Éramos cinco valientes: David (el guía), Martí (el máquina), Pere (el crack), Tito (el capitán Fanegas) y Pedro (el bueno, el feo y el malo, táchense las dos primeras). Partimos del punto habitual de encuentro para enfilar el castillo de Can Taió y la loma que nos llevó hasta el polígono de can Salvatella y después a Ripollet. Cruzamos el río Ripoll por una pasarela peatonal para llegar a Cerdanyola del Vallès y dejando el antiguo Dragón Rojo a la derecha nos dirigimos a la rotonda de la plaza del Estatut y de allí a la entrada del Parc de Collserola.
A partir de ahí, todo hacia arriba, hacia arriba, hacia arriba y hacia el más allà (pasamos cerca del cementerio, todo sea nicho, digo... dicho). Y tras sudar un poco la cansalada (parecía que el sol quería salir pero no podía, no podía, no podía...) llegamos a la entrada de la mítica ruta Matamachos. ¡Dios, solo apta para superhombres! David, Pere y Martí la tentaron, mientras Tito y Pedro se los miraban entre risas desde abajo. La veteranía es un grado. Al final, los tres valientes recularon y los cinco tomamos dirección a Torre Baró, donde David nos encolomó en un garito llamado El Cordero y dimos cumplica cuenta de tres torradas con butifarra, una de queso y unos huevos con beicon. Todo regado con vino peleón, gaseosa, una pepsi, una estrella y cinco carajillos de Bayleis.
A partir de ahí: el retorno. Tomamos una sendero salvaje plagado de árboles caídos por la nevada de principios de marzo. Baja de la bici, repta bajo las ramas, arrastra la bici, vuelve a subir, pedalea 20 metros, vuelve a bajar... y así durante un buen rato. Un rato que Pedro aprovecho para caerse dos veces y hacerse tres bonitos moratones en el muslo derecho y Tito para rozar un tronco y hacerle una muesca al casco. Por poco se deja la coronilla en los restos de un pino.
Ya en el descenso por la pista ancha de regreso a Collserola sufrimos el peor percance. El maillot de la Cruz Roja (premio al mejor ostión), que hasta entonces ostentaba ufano el colega Pedrete, le fue arrebatado con grandes méritos por David. La versión oficial habla de que se le cruzó por el camino un jabalí y perdió el control de la bici para darse la ostia de la jornada. La madre de todas las ostias. La versión extraoficial difiere un poco... pero mejor se lo preguntáis a él y que os enseñe las raspaduras que le quedaron en ambas piernas. Nada serio que no se pueda desinfectar con un poco de alcohol o en su defecto con orujo de 96 grados.
Y después, cada uno para su casa tras volver por Cerdanyola, Masrampinyo y La Llagosta. La semana que viene: descanso. Yo me voy de costalero a las procesiones de La Puebla de Híjar (Teruel), donde junto a mi cuñao Raúl vamos a sacar el paso de la caja de quintos de San Miguel.
Nos vemos, colegas. ¡Salud, pedales y buenas vacaciones!
lunes, 29 de marzo de 2010
viernes, 26 de marzo de 2010
Nos vamos a Collserola

Atención KDD: domingo 28 de marzo, 8.30 horas (la hora buena, porque ¡ojo! que el domingo se adelanta la hora y a las dos serán en realidad las tres de la madrugada)
Punto de encuentro: el habitual, frente a la puerta del Bonpreu.
Destino: Collserola, con un par de pelotas.
Así que tenedlo en cuenta para el sábado sabadete. Si tenéis prevista una caidita de Roma, hacedla una horita antes porque dormiremos una hora menos. Sobre las dos ruedas no habrá excusas.
Nos vemos. ¡Salud y pedales, gente!
domingo, 21 de marzo de 2010
Primera sortida de la primavera
El sol es va fer escàpol en aquesta primera sortida de la recent trobada primavera. Però tres valents (Pere, José Andrés i Pedro) vam sortir a fer cops de pedals aquest diumenge fins a Gallecs, el camí de Sant Valerià, el bosc de can Veire, Santa Maria de Gallecs, el camí dels bandolers i el camí paral·lel a la carretera de Caldes. Tot per arribar al Castell de Palau-Solità i Plegamans.
I per tornar, vam fer una variant travessant per la masia de can Veire i l'urbanització de l'Estany de Gallecs, per anar a petar a la carretera C-155, continuar pel camí de Sant Valerià i baixar des de can Cònsol fins a l'ermita. Des d'allà, primer per la verneda del torrent Caganell i pujada fins a tornar a casa pel camí habitual.
L'amic Ramon, tenia tancat, així que després de 30 kilòmetres sobre rodes el tercer temps el vam fer al Tiki-taka del barri, on vam trobar les restes del FC Bibliotecaris Psicòpates, que venien de jugar al futbol sala al pati del CEIP la Florida. Cares llargues. Havien perdut i no l'havien trencat la mà a ningú. Nosaltres tornàrem a casa desprès d'engolir-nos les birres i unes braves.
¡Salut i pedals, companys!
I per tornar, vam fer una variant travessant per la masia de can Veire i l'urbanització de l'Estany de Gallecs, per anar a petar a la carretera C-155, continuar pel camí de Sant Valerià i baixar des de can Cònsol fins a l'ermita. Des d'allà, primer per la verneda del torrent Caganell i pujada fins a tornar a casa pel camí habitual.
L'amic Ramon, tenia tancat, així que després de 30 kilòmetres sobre rodes el tercer temps el vam fer al Tiki-taka del barri, on vam trobar les restes del FC Bibliotecaris Psicòpates, que venien de jugar al futbol sala al pati del CEIP la Florida. Cares llargues. Havien perdut i no l'havien trencat la mà a ningú. Nosaltres tornàrem a casa desprès d'engolir-nos les birres i unes braves.
¡Salut i pedals, companys!
sábado, 20 de marzo de 2010
Calentamos pedales en Gallecs

Si la lluvia no lo impide, mañana domingo nos vamos calentar pedales a Gallecs. Lugar de encuentro: el habitual, frente a la puerta principal del Bonpreu que hay junto al colegio. Hora: 8.30 zulú (no sé de qué coño viene eso de zulú, pero lo ponen en todas las pelis esas americanas y queda como si fueramos profesionales, jejejejejeje...). Aclaro, 8.30 hora zulú es por la mañana, que nadie se piense que es por la noche... que a todos nos confunde.
¡Salud y pedales, canallas!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)