viernes, 28 de enero de 2011
Atención: KDD para este domingo
Hemos programado salida para este domingo 30 de enero de 2011 si la lluvia no lo impide. Nos vemos a las 8 de la mañana frente al Bonpreu del barrio. Allí decidiremos destino. ¡Salud y pedales!
domingo, 23 de enero de 2011
Frío, dormilón, descoordinación, nieve y cervecita
Cinco. Por el tatarí te la tororó. Los cinco ítems del título definen la salida de ayer. Fue una mañana gélida, fría del carajo. Era tan jodida la helada, que el grajo no es que volara bajo sino que viajaba en metro.


Tres. Tres beteteros (Martí, Ramon y Jordi) se dieron cita a la hora convenida y en el lugar pactado, mientras un cuarto (David) iba en busca de un colega a Montcada para enfilar las rampas de Guanta. Pero, ¿dónde está Pere? ¿Y Tito? ¿Y el perro de Pedro? Suena el móvil. Nadie contesta. Los tres beteteros se plantan frente a la casa del cronista para animarlo a salir al grito de 'Pedro, maricón, sal con la bici mamón', pero ni así. El cronista reconocería luego que no tuvo cojones de levantarse. Menuda maricona.
A todo esto, los tres beteteros cambian de destino y se piran a hacer la ruta de las dos torres (el reputo vigía del Turó de l'Amigó y el puto vigía del Turó de Galzerán), dejando a David y a su colega más tiraos que una colilla en Guanta.



Y en las rampas que llevan a la Conreria (ir pa ná es tontería) se encuentran con una espectacular capa de dos dedos de nieve y hielo. ¡Apa, a derrapar se ha dicho!



Tan bien se lo pasaron, que a la vuelta decidieron echar una cervecita en el bar de Ramón. Y allí volvieron a concidir con David y su colega. ¡Ya os vale, bandarras! Y es que el mundo es un pañuelo, pero lleno de mocos helados...
lunes, 20 de diciembre de 2010
Lo reputo Vigia i la tornada de lo trovador de la Pobla
Al final només tres homes van participar de la sortida nadalenca de BTT la Florida, en David, en Ramon i en Martí. El cel es va llevar amb la ressaca d'una nit de gresca (cinc gols com a cinc sols... es creien els pericos els reis de l'Ol·limp i que ens pintarien la cara), rúfol i molt humit, sembla que els núvols eren de l'Espanyol.
Entre aquestes que rebem una instantània, d'un altra realitat més calenta i seca, somnis d'un llit fugaç, que algun dia ens havia acompanyat... un trist, breu i sec SMS del Pedro, excusant-se de tenir tos i quatre mocs secs (qui en sap la veritat?). Total que sis cames, contra la pluja i el fred, canviaren el seu destí (en principi cap a Collserola), per escollir el trenca homes, les muntanyes més enllà de les planes del Vallès, direcció a les estivacions de Lo reputo Vigía, tal i com el va batejar el nostre estimat company Ramon: "Aquest si que no falla!"... ehem,...
Encaminarem cap amunt i en un tres i no res ens vam veure enfilats mirant més enllà de l'horitzó, navegant amb la mirada per aquell mar indòmit, brou de civilitzacions antigues, notant una mena de vaivé de consciencia gèlida i sufocant producte de l'esforç realitzat.
En acabar, vam fer un indòmit descens, carregat de risc i velocitat, on els ulls demanaven clemència al vent gèlid de desembre, un cop a baix, seguirem el camí de cal Ramon, on vam fer parada, xerrada i esmorzar.
Que la força ens acompanyi!!!
Entre aquestes que rebem una instantània, d'un altra realitat més calenta i seca, somnis d'un llit fugaç, que algun dia ens havia acompanyat... un trist, breu i sec SMS del Pedro, excusant-se de tenir tos i quatre mocs secs (qui en sap la veritat?). Total que sis cames, contra la pluja i el fred, canviaren el seu destí (en principi cap a Collserola), per escollir el trenca homes, les muntanyes més enllà de les planes del Vallès, direcció a les estivacions de Lo reputo Vigía, tal i com el va batejar el nostre estimat company Ramon: "Aquest si que no falla!"... ehem,...
Encaminarem cap amunt i en un tres i no res ens vam veure enfilats mirant més enllà de l'horitzó, navegant amb la mirada per aquell mar indòmit, brou de civilitzacions antigues, notant una mena de vaivé de consciencia gèlida i sufocant producte de l'esforç realitzat.
En acabar, vam fer un indòmit descens, carregat de risc i velocitat, on els ulls demanaven clemència al vent gèlid de desembre, un cop a baix, seguirem el camí de cal Ramon, on vam fer parada, xerrada i esmorzar.
Que la força ens acompanyi!!!
viernes, 17 de diciembre de 2010
Sortida nadalenca a Collserola
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
