Al final només tres homes van participar de la sortida nadalenca de BTT la Florida, en David, en Ramon i en Martí. El cel es va llevar amb la ressaca d'una nit de gresca (cinc gols com a cinc sols... es creien els pericos els reis de l'Ol·limp i que ens pintarien la cara), rúfol i molt humit, sembla que els núvols eren de l'Espanyol.
Entre aquestes que rebem una instantània, d'un altra realitat més calenta i seca, somnis d'un llit fugaç, que algun dia ens havia acompanyat... un trist, breu i sec SMS del Pedro, excusant-se de tenir tos i quatre mocs secs (qui en sap la veritat?). Total que sis cames, contra la pluja i el fred, canviaren el seu destí (en principi cap a Collserola), per escollir el trenca homes, les muntanyes més enllà de les planes del Vallès, direcció a les estivacions de Lo reputo Vigía, tal i com el va batejar el nostre estimat company Ramon: "Aquest si que no falla!"... ehem,...
Encaminarem cap amunt i en un tres i no res ens vam veure enfilats mirant més enllà de l'horitzó, navegant amb la mirada per aquell mar indòmit, brou de civilitzacions antigues, notant una mena de vaivé de consciencia gèlida i sufocant producte de l'esforç realitzat.
En acabar, vam fer un indòmit descens, carregat de risc i velocitat, on els ulls demanaven clemència al vent gèlid de desembre, un cop a baix, seguirem el camí de cal Ramon, on vam fer parada, xerrada i esmorzar.
Que la força ens acompanyi!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario